Cercar

Inici -> Exposicions -> Exposicions vigents

¿Qué condiciona tus ficciones?
De Javier Peñafiel comisariada por Lorenza Pignatti y Aina Bausà

Planta noble del Casal Solleric
Del 28 de juliol al 16 d'octubre de 2022
Inauguració: 28 de juliol de 2022 a les 20 h

Què condiciona les teves ficcions? no és una exposició retrospectiva, sinó una exploració de la pràctica artística duta a terme per Javier Peñafiel. Vídeos, instal·lacions, dibuixos, conferències dramatitzades, animacions, fotografies, textos per al teatre, publicacions, revelen la capacitat de Peñafiel -nascut a Saragossa el 1964 i resident a Mallora- d'inventar obres en què la reflexió teòrica i la seva plasmació iconogràfica mostren la unicitat d'un imaginari en què el llenguatge esdevé imatge i aparell escènic.

Les obres de Javier Peñafiel t'atrapen, automàticament, incontroladament. Després dels primers somriures tímids i de la curiositat que susciten, et trobes enredada en una xarxa de suggestions i enigmes, que t'acompanyen en la lectura i l'escolta de les peces.

Autor excèntric, satèl·lit d'un planeta encara no interceptat, s'interroga sobre les modalitats de la representació, i n'escenifica les seduccions i les complexitats. I ho fa amb llenguatges i formats diversos, amb projectes a llarg termini que canvien de forma i es transformen en el curs del temps.

Ha realitzat vídeos, fotografies, conferències dramatitzades, animacions, textos per al teatre, publicacions, no per eclecticisme postmodern, sinó per efectuar una contínua verificació "incerta" de la possibilitat de noves escenificacions, conscient que cada forma iconogràfica és part d'una xarxa de relacions i possibilitats que l'artista no pot estar-se de seguir.

Peñafiel, que escriu com si dibuixés i dibuixa escoltant, troba refugi en la paraula i hi descobreix possibles formes d'invenció de la quotidianitat. A través del llenguatge troba instàncies de recuperació i d'invenció. No és simple evasió del real, sinó joc de reconstrucció lingüística del real. I el lector es veu involucrat en el joc. El traç dels dibuixos és sempre discret, eficient, volgudament inexpressiu. La paraula té per a Peñafiel la capacitat plàstica de transformar-se, de no esgotar-se en una sola forma iconogràfica. Com ell mateix ha afirmat, "les veus que prenen forma de dibuixos són per a mi part d'un impuls de restituir l'oralitat, per abandonar-se a l'escolta d'allò que sedueix i emociona. Pensar que els dibuixos poden ser polifònics indica a més una forma potencial d'ironia".

Trobem testimonis d'aquesta manera de fer al vídeo Mera coincidència, en què l'artista ofereix als seus convidats de Lisboa, el 2007, un taller lingüístic per anticipar el temps, i l'elaboració d'un compte enrere de notícies. A Mera coincidència, les veus de Peñafiel, Franco Marinotti i Rita Só afirmen la voluntat de reinventar-se en la polifonia de les diverses llengües en què s'expressen. Estratificacions i diàlegs enunciats també al llibre homònim, publicat pel Centro Galego de Arte Contemporánea.

Un cop més, transformacions rizomàtiques per a possibles "aparells de captura" en la idea i l'escriptura d'Agenda de caducitat dels temps dràstics, dispositiu que va permetre l'escenificació de la conferència dramatitzada del mateix títol, presentada per primera vegada a la 28a Biennal de Sao Paulo, el 2008, juntament amb Marisa Orth. Una agenda-ficció utòpica que explica una quotidianitat escindida entre la tensió del melodrama sentimental, la necrofília d'una apocalipsi anunciada, i la imaginació d'un futur emergent. Puntuada de frases emblemàtiques, amb una economia d'expressió exemplar, l'obra també ha acabat sent un vídeo-collage multimèdia que restitueix el propi procés de creació. Aquestes dues obres han estat el punt de partida per a la curadoria de l'exposició.

Amb la instal·lació Batec antecedent, que extreu i codifica materials en vídeo, textos dibuixats o llibres amb fotografies i textos, prèviament utilitzats en el projecte Locució Merkel Bachelet ¿una ficció sobre la possible coincidència de Michelle Bachelet amb Angela Merkel, en un tramvia de la República Democràtica Alemanya als anys 70¿ i Distancia, miento ¿sobre la figura de Ruth Berlau, companya d'amor i de producció de Bertolt Brecht¿, hem volgut mostrar un altre aspecte del seu treball: la seva actitud recombinant a l'hora d'investigar arxius i documents històrics, i la seva pràctica de reescriptura de la contemporaneïtat. Latido antecedente suggereix un viatge en el temps enquè la reflexió sobre la (im)probable trobada apunta la voluntat de repensar esdeveniments històrics passats, que haurien pogut modificar el curs de la història contemporània.

Una cosa semblant passa en el vídeo Palau Polifonia, realitzat el 2010 al palau del Marqués de Pombal a Lisboa. L'obra és una reflexió sobre el colonialisme i l'il·luminisme portuguès, perquè en aquest palau, el 1975, foren allotjades moltes famílies que havien sortit d'Angola i Moçambic en el procés de descolonització subsegüent a la revolució dels clavells de 1974. Peñafiel investiga el passat colonial del país, servint-se d'un edifici emblemàtic, que esdevé sintaxi gramatical per a narracions oblidades.

Una de les obres més recents és Gir Postal de 2021 realitzada conjuntament amb Rita Rakosnik (Barcelona, 1993). Javier i Rita han establert una correspondència postal amb agents humans i no humans que, implicats en diverses lluites, es reconeixen com a productors de bellesa i de resistència política. Desmarcats de l'expectativa d'accés directe que en temps de pandèmia s'ha generalitzat amb les plataformes de videoconferència, Gir postal reivindica l'espai paradoxal de la carta com un requeriment per a la mobilització del desig: la carta vincula al mateix temps que reconeix la distància com un element que és constitutiu d'Eros.

L'obra Tants per cent de 2003, que forma part de la col·lecció del MUSAC i la podem exhibir gràcies a la seva gentilesa, mostra estratègies i referències de la publicitat, anima els espectadors a adquirir i a consumir percentatges variables d'humor, vida, desitjos o pors.

L'exposició està formada per una part textual independent de la visual, que afegeix suggestions o cacofonia segons les sensibilitats dels usuaris, recull una selecció de fragments i de documentacions d'obres que Peñafiel ha compost per a l'ocasió. Una manera d'evidenciar el seu "deseo proliferado", com escriu ell mateix, de reinventar les modalitats del fet artístic.

Acompanya l'exposició i en formen part:

  • Llibre d'artista que presentarem al mes de setembre de 2022.
  • Índex de lectura, seminari conduït per Rita Rakosnik i Javier Peñafiel, el 22, 23 i 24 de setembre de 2022. Dirigit a artistes, treballadores de l'art i persones interessades en general.
  • Diàleg entre Isabel García Pérez de Arce i Javier Peñafiel en el marc de la Biennal de Pensament, octubre de 2022.

Què condiciona les teves ficcions?
Javier Peñafiel
A cura de Lorenza Pignatti i Aina Bausà

Coordinació
Equip del Casal Solleric

Textos
Lorenza Pignatti
Javier Peñafiel

Disseny gràfic
Jordi Cerdà. Hastalastantas

Muntatge
Art Ràpid

Muntatge audiovisual
Fundació Somiadors Solidaris

Retolació
Julià Homar

Transport
Tratarte sl
Balears Art i Llar

Pintura
Pinturas Pinazo SL

Impressió en paper
David Llucià. Vidcus

Traduccions
Àngels Àlvarez
Domenico Berardinelli
Xavier Valls

Agraïments
Galeria Joan Prats, MUSAC, Dario Zeruto.

Duració: des del 28 de juliol fins el 16 d'octubre de 2022.

Lloc de celebració: Casal Solleric (Planta Noble)

Galeria multimedia

Imatges

Imatge 1_Què condiciona les teves ficcions? Imatge 2_Què condiciona les teves ficcions? Imatge 3_Què condiciona les teves ficcions? Imatge 4_Què condiciona les teves ficcions?

veure més imatges

Data darrera modificació: 3 d'agost de 2022

  

© Casal Solleric - Mesures COVID-19 Passeig del Born 27. 07012 Palma (Illes Balears) Telèfon: 971722092
Correu electrònic: solleric@palma.cat